diumenge, 20 de juny de 2010

Alimentant l'ego

Després de llegir “El Interlocutor Soñado” de Carmen Martín Gaite, m’adono que els únics que poden aspirar a tal individu són els humoristes i potser els radiofonistes i locutors televius i els redactors. En tot cas, narradors professionals. Segons l’autora “només naixerà l’interès per una història quan s’expliqui bé, i només s’explicarà bé quan s’imagini el gest de qui vol escoltar-la sota un entusiasme comunicatiu envolvent i no des de la garjola del despit”. Tanmateix, en aprendre-ho, també ens adonem que “no serveix qualsevol oient, que preferim callar a tenir davant nostre aquell qui ens paga amb un succedani de l’atenció somniada, que ens escolta sense ganes”. I si això fos cert, ningú parlaria.

Per adonar-nos de tot plegat, diu Martín Gaite, cal haver madurat, cal deixar de banda l’autocompasió que sol ser la primera recció d’aquell interlocutor que no se sent escoltat i que atribueix l’error a l’oient i no a sí mateix, com els infants.Així és“l’interlocutor somniat”, com molt encertadament titula la peridista, doncs a què més podem aspirar en aquesta societat que és a hores d’ara una fàbrica d’eterns adolescents plens d’autocompassió que pidolen les dosis d’atenció que engreixen aquest ego insaciable? Individus individualistes (mal)educats en una societat massa fàcil, massa atenta.

En resum, tots cridem però ningú escolta. I amb tants crits, l’únic lloc ons ens podem refugiar és a Internet. L’eina perfecte pel segle XXI. Xarxes socials, blogs i webs 2.0 que ens permeten expressar opinions amb la certesa que algú ens escoltarà. Des de casa, sense haver de buscar l’interlocutor: ell ens troba. Sense haver de parar-nos a pensar en el que escrivim, perquè sempre hi haurà algú desenfeinat que ens acabarà llegint. I així seguim alimentant el nostre ego, sense haver de perfeccionar. L’egosurfing. L’egoliving.

Sento haver-vos avorrit, no he tingut temps de revisar el text i fer-lo més atractiu perquè he estat plorant la solitud.