divendres, 13 d’agost de 2010

Estridència nocturna

Viure sense sentir. Conèixer sense entendre. Créixer sense madurar. Acompanyar sent repudiat.
O potser és ràbia, desconfiança. Inseguretat.

El pitjor? Un fil de veu agut que em surt de dins, repel·lent. El so de l'autocompassió.
I vaig prometre'm de no recaure. I aquesta nit no serà així.
"Demà" prepara't, que avui, ahir, o potser abans i tot, vaig aprendre a devorar-te.