divendres, 29 d’octubre de 2010

Morts: monstres o simplement difunts?

Proposta: Com evitar la castanyada que el monstre Halloween fotrà als nostres panellets? Com poden competir les nostres tradicions amb l’emocionant món dels fantasmes i les disfresses? La resposta és que NO PODEN, sobretot de cara als nens.

Però el meu plantejament és: “Si no pots vèncer l’enemic, uneix-t’hi”. És a dir, que si Halloween se celebra el dia 31, aprofitem Tot Sants, que cau l’endemà, per potenciar festivitats catalanes, així com ja se celebren per igual el Pare Nadal i els Reis. Dic això per què, percomençar, una festa que se celebra un sol dia és més desitjada que una que dura tota una setmana, un mes o tota una temporada, la tardor en el cas de la castanyada. És la mateixa llei que se sol aplicar al mercat: menys oferta= més demanda.

Però què? Què es pot celebrar el dia de Tots Sants, el dia que commemora els morts, que pugui cridar l’atenció dels nanos? Penso en una tradició de nom carrincló que si no ha mort, poc li falta: Les animetes.

Per qui no ho hagi sentit dir mai, segons aquesta tradició: El dia 1 de novembre és un dia en que la família va al cementiri a visitar els difunts i a netejar els seus nínxols mentre els pares parlen d’aquests avis i besavis als nens. En arribar a casa es diu als nens que aquests avis i/o besavis que s’acaben de visitar estan orgullosos d’ells, dels seus descendents, i que en agraïment per la visita i per recordar-los han deixat uns petits regals escampats arreu del pis o casa i que els nens han de trobar, regals que poden anar des de panellets, fins a qualsevol joguina o element mosntruós del més enllà. A casa meva solien ser panelles...

Durant una estona els nens s’ho passen teta i a la vegada prenen consciència de que la família no comença i acaba amb els avis i pares i sobretot que la mort no fa por.

Nota: Evidentment no pot competir amb el Halloween, però pot fer retardar l’efecte “La castanyada és una Santa merda”. Apa, compartida queda la meva teoria.