dilluns, 30 de maig de 2011

Un dia vaig votar i em va agradar

Un dia de fa bastants anys vaig anar a votar. Vaig votar un partit en concret perquè el candidat em queia bé o potser perquè el programa electoral seguia en menor o major mesura la meva línia ideològica i ètica, tot i que hi havia altres opcions que no em desagradaven. De fet, sóc de les que ha votat diversos partits en funció del tipus d’eleccions, de candidat i de proposta. Aquell dia, vaig decidir que prioritzava uns punts més que uns altres i per això vaig votar A i no pas B.

Uns dies després van anunciar una coalició de partits. Em vaig treure el barret davant dels polítics. Malgrat que s’unien per interès, al darrera hi havia una filosofia molt bona: bona part del programa electoral cohincidia i quan un partit tenia més sal que pebre l’altre li ho compensava i hi afegia oli, i a l’inrevés. A més evitaria que un sol partit tingués el monopoli del poder, que tirés endavant projectes monocolor i a la vegada els obligaria a pactar, a anar tots a la una, a posar-se tots al servei del país. Si entre tots els vots sumaven pajoria, perquè no? Era el que el poble havia decidit. Ara no toca? Ara què?

Després va aparèixer allò tan humà com són l’avarícia, l’afany de protagonisme, l’egocentrisme, el JO, Jo i el JO. Del defensar cadascú la seva part quan van maldades. La oposició, molt hàbil i eficaç ho va saber aprofitar. Que els organismes bicèfals o tricèfals no existien per alguna raó, que si el desacord, que si les incongruències i van tirar per terra aquella filosofia tan maca del repartiment de poder, de posar en comú idees diferents, de l’enriquiment mútu. La oposició ho va fer tant bé que ara tot plegat és un tabú. La oposició ho va fer tant bé que ara als ciutadans catalans els agafa urticària només sentir-ne parlar. Tripartits, bipartits...

Però en un context politico-social determinat no funcionés el plantejament no vol dir que hagi de quedar relegat per sempre.

Ara, uns quants anys després, la oposició es troba que la llista més votada no és ella. Ara vol pactar. I ara què?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada