diumenge, 5 de juny de 2011

Assaborir la tragèdia (Degustació de Titus Andronicus)

En un segle dominat pels productes audiovisuals i les pantalles de tota mena i mida, en un món capficat per aconseguir avenços tecnològics que possibilitin a l’home viure dins dels móns inventats per l’home (3D, imatges creades per ordinador, pantalles gegants, ambients embolvents, Stereo Sound, etc) la Fura dels Baus hi té la fórmula perfecte, l'equilibri.

Amb l’adaptació de l’obra més tràgica de Shakespeare (Titus Andronicus) La Fura han aconseguit crear un espectacle que es viu amb 6 sentits. En entrar a la sala rectangular un s’hi troba 3 plataformes elevades i 4 pantalles gegants que projecten vídeos un pèl inquietants de cares de nadons que apareixen i desapareixen. En una de les tres plataformes hi ha un cuiner cuinant en una cuineta (valgui la redundància) i que va fent a la seva bola. Així, només entrar a la sala el primer que se sent després d’allò visual és una oloreta dolça. La cuina la conforma una estructura de ferro que més tard haurà d'aguantar els actors penjats a l'inrevés, a punt per ser degollats i posteriorments cuinats. A continuació cal posar en pràctica el sentit de la intuïció: En tot aquest espai, on et col·loques de manera que ho puguis veure tot sense perdre’t res?Per no entorpir el pas dels de la Fura?

Quan tothom és dins s’apaguen els llums i apareixen dos actors sobre plataformes alçades mòbils que obliguen a l’espectador a apartar-se. Uns focus de llum concentrada els segueixen. Són dos aspirants a emperador que inciten al púbic a votar per ells mentre reparteixen amb unes vares llargues unes bosses de menjar per degustar. L’espectacle avança i per entre el públic s’obren camí plataformes mòbils, petits cotxes de motor sorollós, cadàvers que són duts a fer enterrar. El sentit de la oïda, en aquest espectacle és bàsic per per detectar d'on venen els actors i poder salvar-se de ser atropellat. Hi ha un moment que els actors pugen sobre els cotxes sorollosos per anar de caça i a les pantalles laterals de projecció hi apareix un bosc amb uns animals que s’hi passegen. Els actors tiren boles a tort i a dret des del vehicle a mesura que s’obren pas entre els espectadors. Tot i que l'objectiu sónel animals que en tocar-los expoloten i sumen punts, el públic ha d'estar tant alerta com una gasela en un safari: no estem exempts de rebre. L'aparença és de videojoc.

Tot i que l’obra passa a Roma, els actors llueixen una estètica urbana: vesteixen pantalons i botes militars, sense samarreta, amb armadures de cuir negre i al cap d’alguns és presidit per crestes curtes. Les actuacions, tot i que n’hi ha de joves són realment bones tot i que cal tenir en compte que el que fa la fura dels Baus és una aproximació a l’actuació teatral de text. Aquí el que compta és oferir un espectacle que es visqui amb tots els sentits, de peu dret i al compàs dels actors. La sang i violència de les escenes, els jocs de llum, la olor que prové de la cuina, la música que ho acompanya tot i l'espai compartit per actors i espectadors és la fórmula perfecte per viure un espectacle 3D al segle XXI.

L'Obra és una mena d'homenatge que fa La Fura dels Baus a l’art, la tecnologia, la gastronomia i modernitat del país.Una delícia per a algñu que mai abans havia pogut assistir als espectacles de la Fura dels Baus. L'hora i mitja d'empeus, passa tan de pressa que ni tan sols em vaig adonar del mal que em feia l'esquena.