dijous, 11 d’agost de 2011

Viatges low-cost que acaben sent “Very Hight cost”

Com cada estiu vam sortir de Manresa amb la Volkswagen Multivan, les bicicletes i les motxilles rumb cap Europa disposats a fer unes vacances low-cost.

En aquest tipus de viatge, en què anem tots 5, el que fem és alternar les nits de lliure acampada en alguna “Camping Car” gratuït amb algunes nits de càmping, per motius com la higiene i la comoditat. Durant el dia, fem rutes en bicicleta tot visitant pobles, platges i ciutats. Mengem a base de menús Big-Mac i les amanides i entrepans made by Lidl.

Quan cau el sol, busquem alguna zona amable on passar la nit. Aparquem la furgoneta, lliguem les bicis en alguna tanca, muntem el llit i una tenda de campanya just al costat de la porta.

Malgrat la intenció, aquests viatges sempre ens acaben sortint més cars del compte. El primer any, un borratxo va decidir estampar-se contra el nostre vehicle de manera que vam tornar en avió cap a casa. Del 2n al 5è any, les averies provenien de la pròpia furgoneta, que ja és una mica velleta. Aquest cop, tot semblava anar sobre rodes.

Tanmateix, en la que va ser la nostra última nit ja de tornada vam parar en una àrea de servei habilitada per a les caravanes i camions. Una zona il·luminada, amb altres veïns com nosaltres, videovigilància, banys, dutxes i un súper. Ens hi instal·lem a les 23:30, ens posem a dormir i a la una ens despertem al crit del meu germà: ens han robat! Miro i veig un tio corrent a quatre de fondo amb la última de les nostres bosses cap a un cotxe que arrenca cagant llets.

Els lladres, van poder seleccionar què volien i què no de dins la furgoneta on nosaltres dormíem i van tenir la gentilesa de deixar-nos les tovalloles i la roba bruta. Com és que tot i dormir com sardines dins la furgoneta, el son lleuger i que feia poc que ens havíem adormit no vam sentir res? Tot apunta a algun esprai somnífer.

Així doncs, un any més, els números se’ns disparen...