divendres, 4 de maig de 2012

Retrat Jordi Cañas


Polític, polèmic, polifacètic; bilingüe i bifront.
Jordi Cañas: ‘A Ciutadans som més catalans que tothom, això és obvi’
Marta Salmerón Llopart


Jordi, un nom molt  “natural” del principat. Jordi és el mite de l’heroi cavalleresc que salva princeses i mata dracs, és el Sant més simbòlic de Catalunya i la festivitat més catalana per darrere de la Diada. També és el sant patró dels camperols catalans. Un nom tan identitari l’ostenta el secretari general de Ciutadans, de qui es diu que de català només això, el nom: renega de tot el que tingui a veure amb les 4 barres en favor de la simbologia castissa. És l’antagonista català que surt en defensa dels drets de tres famílies en detriment la resta de ciutadans i que, en tot cas, com el cavaller anglès, sí que intenta ferir la no bífida, sinó bilingüe, llengua dels monstres del «KuklucCat». El cosmopolita barceloní que no té res de camperol a banda del moreno i l’habitual americana amb colzeres vermelles, que recorda- no en el color però si en la forma- a les que lluïen els camperols amuntegats en trens conduits amb precarietat cap a l’obrerisme del XX.
    Jordi Cañas és la duplicitat en persona, amb nom i cognom: el discurs dirigit a catalans amb tot el sentiment bibarrat darrere; la coherència tolerant que amaga un discurs bel·ligerant. Sap que per convèncer calen arguments, serenitat, un to educat i comprensió per posar-se l’auditori a la butxaca, tot amanit amb la vaselina d’una bona retòrica. I amb aquesta recepta va iniciar la roda de premsa amb alumnes de tercer de periodisme de la UAB aquest dilluns. Adaptant-se al to informal d’un públic inofensiu aviat va empunyar lemes com que el «problema d’Espanya és Madrid», que «a Ciutadans som més catalans que tots, és obvi» o que «si les tres famílies fossin catalanes- en una situació oposada a l’actual- Ciutadans aniria molt més enllà». Ara bé, dues hores són molts minuts i enfront d’algunes preguntes que els alumnes havien afilat amb més o menys traça, el vertader ideari de Jordi Cañas supurava com la suor del seu front, amb naturalitat. Amb el to pedagògic amb que s’explica als xiquets, el mateix que en ocasions adopta a l’estrada del Parlament,  recomanava lectura als periodistes novells. La veu sorprenentment dolça, quasi d’adolescent, anava adquirint un deix més aspre, i més volum, i els arguments racionals s’impregnaven de passió.  Va esquivar preguntes amb digressions i desmentint parts de la pregunta que eren irrellevants.
    Però sobretot, la duplicitat de Jordi Cañas va deixar traslluir incoherències. Per exemple la doble ironia, situacional i de contingut: «Els nacionalistes sempre diuen el mateix» i moments després assegurava que «Ciutadans és coherent perquè sempre diu el mateix».  Va defensar el model lingüístic trilingüe pel qual el català ha d’impartir-se en un 20% més d’assignatures que la reial llengua d’Espanya mentre a Facebook feia notar amb sarcasme que Ikea dóna la benvinguda en Suec, català i castellà, per aquest ordre. Jordi Cañas, una fera política multicanal, capaç d’adequar-se a tots els públics i que té adjectius i respostes per a tot, és en el fons, un Jordi  que no parla «massa bé el català».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada